El poble
Extensió: 67 km2
Població: 2 370 h [2006]
Aitona, poble situat a la baixa ribera del Segre, estès per les terrasses fluvials quaternàries; a l'esquerra, fins als turons de la serra Grossa, que anuncien ja les Garrigues, i, a la dreta, fins a l'altiplà que separa les aigües del Segre i del Cinca, anomenat la Llitera.
Una gran part de l'aigua del Segre és desviada per un canal que corre paral.lelament al riu per la seva esquerra i és destinada a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs, situada dins el terme municipal d'Aitona, al barranc de Carratalà. Aquest canal forma diversos pantans com el d'Utxesa o de Secà (dins el terme de Torres de Segre) i el de Burgebut; mitjançant la sèquia dels Plans, part de l'aigua d'aquest canal és utilitzada per a regar els horts de la vora del riu. La part alta del territori situat a la seva dreta, especialment el pla de la Llitera, és regada amb aigua procedent del canal d'Aragó i Catalunya —que, tanmateix, no passa pel terme municipal—, i la part més baixa ho és per la sèquia de Remolins i per la sèquia d'Aitona (que pren l'aigua al Segre davant Torres de Segre, i, després de regar part d'aquest terme i dels de Soses i d'Aitona, desaigua al barranc de la vall de Grau). L'agricultura és la principal activitat econòmica; la ramaderia i la indústria —llevat de la producció d'electricitat i d'alguna farinera— són insignificants.
Al secà (3 680 ha) hi són conreats blat, ordi, oliveres i, en poca extensió, vinya; al regadiu (1 149 ha), arròs, arbres fruiters —préssecs, albercocs, cireres i peres—, cotó, tabac, alfals i també cereals (blat i ordi). La població del municipi, relativament estable, ha tingut tendència a disminuir des del 1950. La vila (2 366 h [2006]; 110 m alt) és assentada al coster i al peu d'un turó, coronat per les restes d'un castell testimoniat ja en època musulmana. Fou conquerida per Ramon Berenguer III de Barcelona, bé que la població musulmana hi subsistí fins a l'expulsió dels moriscs, el 1610 (d'Aitona en foren expulsats 724); la senyoria pertanyia als Montcada ).
L'actual església parroquial de Sant Antolí, construïda al final del s XVIII, té una notable façana barroca. Dins el terme municipal es troben els despoblats i antics termes de Gebut i de Carratalà, a més d'alguns jaciments prehistòrics (del començament de l'edat del ferro), ibèrics (poblat dels Vilans), romans (vil·les dels Filans i dels Plans) i musulmans.
Població: 2 370 h [2006]
Aitona, poble situat a la baixa ribera del Segre, estès per les terrasses fluvials quaternàries; a l'esquerra, fins als turons de la serra Grossa, que anuncien ja les Garrigues, i, a la dreta, fins a l'altiplà que separa les aigües del Segre i del Cinca, anomenat la Llitera.
Una gran part de l'aigua del Segre és desviada per un canal que corre paral.lelament al riu per la seva esquerra i és destinada a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs, situada dins el terme municipal d'Aitona, al barranc de Carratalà. Aquest canal forma diversos pantans com el d'Utxesa o de Secà (dins el terme de Torres de Segre) i el de Burgebut; mitjançant la sèquia dels Plans, part de l'aigua d'aquest canal és utilitzada per a regar els horts de la vora del riu. La part alta del territori situat a la seva dreta, especialment el pla de la Llitera, és regada amb aigua procedent del canal d'Aragó i Catalunya —que, tanmateix, no passa pel terme municipal—, i la part més baixa ho és per la sèquia de Remolins i per la sèquia d'Aitona (que pren l'aigua al Segre davant Torres de Segre, i, després de regar part d'aquest terme i dels de Soses i d'Aitona, desaigua al barranc de la vall de Grau). L'agricultura és la principal activitat econòmica; la ramaderia i la indústria —llevat de la producció d'electricitat i d'alguna farinera— són insignificants.
Al secà (3 680 ha) hi són conreats blat, ordi, oliveres i, en poca extensió, vinya; al regadiu (1 149 ha), arròs, arbres fruiters —préssecs, albercocs, cireres i peres—, cotó, tabac, alfals i també cereals (blat i ordi). La població del municipi, relativament estable, ha tingut tendència a disminuir des del 1950. La vila (2 366 h [2006]; 110 m alt) és assentada al coster i al peu d'un turó, coronat per les restes d'un castell testimoniat ja en època musulmana. Fou conquerida per Ramon Berenguer III de Barcelona, bé que la població musulmana hi subsistí fins a l'expulsió dels moriscs, el 1610 (d'Aitona en foren expulsats 724); la senyoria pertanyia als Montcada ).
L'actual església parroquial de Sant Antolí, construïda al final del s XVIII, té una notable façana barroca. Dins el terme municipal es troben els despoblats i antics termes de Gebut i de Carratalà, a més d'alguns jaciments prehistòrics (del començament de l'edat del ferro), ibèrics (poblat dels Vilans), romans (vil·les dels Filans i dels Plans) i musulmans.
