Article d'opinió: La pagesia lleidatana, exemple de civisme i convivència PDF Imprimeix Correu electrònic

Els pagesos de les Terres de Lleida són un dels nostres actius més essencials com a poble. No només econòmicament, sinó també a nivell identitari, social, cultural i històric. Malauradament, però, són un sector vulnerable; i per això, encara resulten més absolutament incomprensibles i inadmissibles les crítiques ferotges que des de determinats sectors s’han llançat indiscriminadament al llarg dels darrers dies al conjunt de la pagesia lleidatana.

 

Unes acusacions totalment interessades i impregnades de populisme que no fan sinó criminalitzar injustament i infundada els nostres pagesos fent creure al conjunt de la societat que practiquen de forma generalitzada vulneracions dels drets dels temporers de la fruita. Aquestes afirmacions no només danyen greument la imatge de la nostra terra i la nostra pagesia -perjudicant i entorpint la seva tasca vital pel territori-, sinó que manquen a la veritat.

 

Les condicions laborals dels temporers que treballen en la recollida de la fruita han estat sempre i en tot moment motiu d’ocupació i de preocupació per a les administracions, els municipis, els sindicats i els pagesos lleidatans. És per això que, colze a colze i any rere any, Lleida ha anat creixent en aquest aspecte fins a fer de la nostra terra, entre tots, un exemple generalitzat avui en dia d’integració, civisme i convivència.

 

780_0008_5578001_d1ff1c56ce0d5b040e326e3f198b5bf5

 

Som plenament conscients i ens preocupen, però, les males praxis i els salaris per sota de la normativa vigent que encara pateixen injustament alguns dels nostres temporers. Unes pràctiques que cal que siguin eradicades sense més demora i resoltes de forma decidida amb el consens de tots els agents implicats, però que en cap cas són -tal i com pretenen fer creure de forma interessada des de determinats sectors- pràctiques generalitzades al sector. Ans al contrari. I és que precisament gràcies al treball conjunt de pagesos, administracions públiques, cooperatives, sindicats i temporers, les males praxis en el sector de la pagesia lleidatana són avui un fet radicalment aïllat i en vies d’extinció.

 

És de vital importància, doncs, que entre tots defensem públicament i posem el nostre gra de sorra per potenciar el nostre model exitós de convivència i civisme. Un model que segur que encara té marge de millora, però del que ens en podem sentir plenament orgullosos. Només cal viure el dia a dia de la immensa majoria dels nostres pobles per palpar la realitat de la nostra societat i comprovar de primera mà la tasca essencial de pagesos i temporers i la relació d’harmonia, professionalitat i respecte mutu que germina entre tot el sector.

 

Vivim moments importants i intensos que demanen de la implicació de tots i totes. En aquest sentit, us demano que, tots junts, cerquem les solucions més adequades per superar els esculls actuals. Som una terra d’unitat, força i entesa. Per tot plegat, demano que no es caigui en la simplicitat de la generalització i que no es danyi injustificadament la imatge del col·lectiu de pagesos en el seu conjunt, una gent que sempre ha fet les coses bé i mereix un reconeixement per tot allò que aporta a l’economia i al benestar del país.

 

Rosa Pujol

Alcaldessa d’Aitona

 
Arriba la segona edició del Descens de Piragua PDF Imprimeix Correu electrònic

L’activitat tindrà lloc el 27 d’agost i per participar-hi cal inscriure’s prèviament a les oficines de l’Ajuntament d’Aitona abans del divendres dia 4. Descarrega’t aquí el díptic informatiu.

 

copia


Els aitonencs i aitonenques i amants de l’esport en general tenen un nova cita esportiva de primer nivell que marcar en el calendari estival d’aquest 2017. Diumenge 27 d’agost, els ajuntaments d’Aitona, Torres de Segre, Soses i Seròs organitzen la segona edició del Descens en Piragua; una activitat popular que té com a objectiu donar a conèixer l’encant del riu Segre, estrènyer llaços entre les poblacions participants, gaudir de l’exercici físic i fomentar la consciència envers la importància de tenir cura del riu i del seu entorn únic.

 

El descens en piragua travessarà els pobles d’Aitona, Torres de Segre, Soses i Seròs i, a més, anirà acompanyat enguany d’una ruta BTT (bicicleta) de 17 quilòmetres dirigida a menors de 14 anys acompanyats d’un adult i que transcorrerà pel camí verd que va paral·lel al Segre.

 

Per participar d’ambdues activitats cal inscriure’s prèviament, del 26 de juliol al 4 d’agost, a les oficines de l’Ajuntament d’Aitona. Per a més informació, podeu consultar el díptic informatiu o adreçar-vos al consistori.

 

 

 
Finalitzen les obres de conservació del jaciment arqueològic del poblat de Genó PDF Imprimeix Correu electrònic

L’Ajuntament d’Aitona i el Departament de Cultura han impulsat conjuntament els treballs de neteja, recuperació i millora d’aquest jaciment arqueològic que permetran la realització de visites.

 

IMG-20170621-WA0004

 

Després de mesos de treball, les tasques de conservació del jaciment arqueològic del poblat de Genó d’Aitona han finalitzat. Les actuacions desenvolupades, que s’han realitzat gràcies a la inversió efectuada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, han consistit, principalment, en feines de conservació i adequació de l’espai per a la realització de visites.


Concretament, les actuacions desenvolupades al jaciment han consistit en netejar la vegetació que cobreix totes les estructures constructives de les habitacions del poblat; consolidar les estructures de les habitacions més degradades o de les que havien perdut part del seu parament; recuperar els nivells d’ús dels paviments de les cases i carrer; reparar la tanca metàl·lica de protecció en les zones malmeses; formalitzar un camí d’accés còmode per a les visites des de l’entrada fins al pla superior del tossal; i senyalitzar el jaciment amb la confecció d’un plafó explicatiu.

 

Una nova aposta per la recuperació dels valors patrimonials d’Aitona


El poblat de Genó té un valor patrimonial molt alt i és un dels pocs excavats totalment d’aquest període amb possibilitats de rehabilitació. Per aquest motiu, l’Ajuntament d’Aitona, juntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha apostat per recuperar aquest patrimoni del municipi. En aquest sentit, l’alcaldessa Rosa Pujol, remarca que “disposem d’actius molt importants i la nostra aposta, de la mateixa manera que ja estem fent amb Fruiturisme, és projectar al màxim els nostres elements patrimonials, i el jaciment de Genó n’és un d’ells”.

 

IMG-20170621-WA0024


Un poblat de Genó, un bé d’interès cultural local


El poblat de Genó és un jaciment arqueològic situat aproximadament a 2 km al sud del nucli urbà d’Aitona. El poblat es troba situat al cim d’un tossal i ocupa uns 1.040 m². El jaciment fou descobert l’any 1955, i va permetre delimitar les estructures constructives del poblat i la confecció d’una planta de les mateixes, així com la recuperació de materials arqueològics que situaven el jaciment en els inicis de la darrera fase de l’Edat del Bronze, segle XI a.C. Això va suposar l’entrada del poblat en la bibliografia científica com un referent d’aquest període essent un dels poblats més importants de la Catalunya occidental i possiblement de la resta del país.

 

Cal tenir en compte, que en el poblat de Genó es van trobar residus de cervesa impregnats en dues grans tenalles, i què van resultar ser les restes més antigues de cervesa a Europa. Per recordar aquesta efemèride, l’any 1998 Cerveses San Miguel S.A. va elaborar una cervesa artesanal  a partir d’aquesta fórmula ancestral, a la què li donà el nom de ZYTHOS.

 

El 24 de febrer de 2011, el jaciment de Genó fou declarat bé cultural d’interès local (BCIL), entrant a formar part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 4 de 241
© 2011 Ajuntament d'Aitona | Serbert Informàtica SL web masters
Copyright © 2017 Ajuntament d'Aitona. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.