Un cop resolt el contracte el consistori iniciarà una nova licitació per a l’execució dels treballs restants.

L’Ajuntament d’Aitona ha iniciat el procediment legal per a resoldre el contracte existent amb Infraestructuras de Muntanya, SL, l’empresa encarregada d’executar els treballs de construcció del nou mirador del Castell d’Aitona; després que aquesta s’hagi declarat en fallida i hagi entrat voluntàriament en concurs de creditors.

Amb aquesta mesura el consistori pretén recuperar la garantia establerta i, un cop resolt el contracte, poder licitar a una nova empresa l’execució dels treballs restants d’aquest projecte. Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona, explica que “es tracta d’una situació sobrevinguda, aliena a la voluntat de l’Ajuntament, i que ens obligarà a endarrerir l’execució de l’obra sobre el calendari previst, ja que en aquests moments només s’ha pogut executar la meitat de l’actuació”.

Antecedents

El passat 12 de juliol de 2022 l’Ajuntament d’Aitona va signar el contracte de l’obra de recuperació dels accessos del Castell. L’acta de replanteig es va signar el 27 de juliol del mateix any, i el termini d’execució previst era de quatre mesos. Així, el termini establert inicialment per a executar l’obra per va finalitzar el 27 de novembre. En total els treballs realitzats han representat una inversió de 30.459€.

Al llarg dels darrers dos anys les excavacions dutes a terme en aquest espai del municipi han descobert diferents elements i estructures històriques d’un alt valor.

Aquest divendres 20 de gener la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Aitona ha acollit la conferència “Els secrets amagats del Castell d’Aitona”, una trobada impulsada pel consistori -a través del projecte de Fruiturisme- amb l’objectiu de mostrar i donar a conèixer les diferents troballes que s’han descobert al llarg dels darrers dos anys durant les excavacions arqueològiques dutes a terme al Castell d’Aitona.

La conferència estava impartida per l’arqueòloga Ariadna Vidal, qui ha exposat i detallat a tots els assistents la història del Castell d’Aitona, els detalls de l’actuació arqueològica que s’hi està executant, i quines són les troballes més rellevants que s’han fet i com se situen en el temps, posant de manifest que Aitona compta amb un castell que encara té moltes coses per a descobrir.

L’actuació arqueològica s’està duent a terme a la rampa d’accés, a la zona d’entrada i a la plataforma superior. Així, en les actuacions desplegades s’han pogut identificar a la zona del Castell d’Aitona vestigis d’un mínim de cinc fases històriques documentades: fase islàmica, fase cristiana, segle XVI-XVII, desmuntatge segle XVIII i Guerra Civil Espanyola.

A més, entre les principals descobertes hi ha una cisterna de construcció posterior al segle XII, sitges d’època islàmica o una trinxera de la Guerra Civil Espanyola; així com diversos materials com jerretes de ceràmica -alguna amb traces musulmanes-, aplics de coure, elements de fusta -que caldrà investigar exactament què són-, elements arquitectònics de pedra, braçalets de pa de vidre... Alguns dels materials descoberts, a més, es van mostrar a tots els assistents durant la conferència per tal que en poguessin gaudir de ben a prop.

Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona, avança que “la nostra voluntat és que un cop finalitzat l’estudi i catalogació de totes aquetes troballes, tot aquest material arqueològic passi a formar part del catàleg de Fruiturisme per tal que puguem dignificar, explicar, estudiar i conservar tota aquesta part de la nostra història com a poble”.

Finalment, cal recordar que aquestes excavacions arqueològiques -subvencionades per la Generalitat de Catalunya- formen part dels treballs previs a l’habilitació al Castell d’Aitona d’un mirador amb vistes al poble i a la vall.

Es tracta d’un projecte que el consistori està executant a través del Pla de Foment Territorial del Turisme de 2019, un programa de subvencions per a ens locals del sector turístic català promogut pel Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’afavorir que les destinacions turístiques catalanes millorin la seva competitivitat.